21 de febrer de 2011

La fórmula de Casals de Joves: Orgull, Mètode i Reproducció

En Santi Castellà, flamant nou president MLP, li vaig sentir a dir fa poc que Casals de Joves segurament era l'entitat que més necessitava de la coordinadora MLP. Hi estic totalment d'acord. Un projecte de dinamització juvenil sense un ideari, sense una base infantil de nodrir-se i d'un horitzó militant intergeneracional com és Ateneus Laics, seria massa feble.Sense cap mena de dubte Casals de Joves de Catalunya està cridat a ser un dels grans referents juvenils en els propers anys. De la mateixa manera que a la transició ho van ser organitzacions com la JOC o el ja desaparegut MUEC, portem uns ans dient que és el moment de l'ACJ.

Ara bé, un bon posicionament de sortida i un futur més que favorable -gràcies a la tendència secularitzadora de la societat civil organitzada- no és suficient. Cal fer esforços per garantir l'èxit. Al meu entendre, l'èxit es produeix amb creixement quantitatiu però també amb qualitat del projecte casalero. Quins són els ingredients necessaris per a l'èxit de l'organització?

  1. L'orgull casalero: La millor forma que una organització creixi dia a dia és que els seus membres se sentin orgullosos. Un dels grans èxits dels pioners de casals de joves ha estat generar orgull d'entitat, el que podríem dir orgull casalero. No cal perdre aquest esperit i malgrat l'entitat creixi, cal mantenir aquest sentiment de pertinença. Casals de Joves no és una federació prestadora de serveis a les entitats membres. Casals de Joves és un projecte de transformació social, a on sent membre s'està disposat a donar molt i, al final, a rebre ben poc.

  2. El mètode casalero: La JOC ha estat un projecte molt potent que ha acollit moltíssima gent jove a barris i pobles del país gràcies a un mètode d'acollida i creixement molt potent. Casals de Joves no pot ser únicament un projecte de dinamització col·lectiva, ha d'aspirar un projecte de creixement personal dels seus participants. Per això és necessari generar un mètode que permeti progressivament implementar rituals iniciàtics i de pas. Cal imaginar, dibuixar, construir, escriure el mètode amb tradicions pròpies i genuïnes

  1. La reproducció casalera: Cal contactar amb els centenars de grups de joves que no coneixen el projecte associatius i educatiu de Casals de Joves de Catalunya. Fan falta orgies interassociatives que permetin la reproducció casalera. A cada barri o poble hi ha grups de joves que no estan vinculats a cap plataforma com aquesta, que de ben segur estarien encantats de participar de les diferents iniciatives com el Transforma, l'escola de participació, la trobada, etc. Cal potenciar les realitats territorials, que ja estan funcionant molt bé i en les que tenen cabudes moltes més entitats.

I us preguntareu perquè he fet aquest post parlant de Casals de Joves de Catalunya quan normalment no acostumo a parlar de les entitats membres. L'Helena Giner, supre presi de Casals de Joves, es va referir a mi, sense citar-me, arrel d'una intervenció meva a una entrevista del Programa d'Acollida Teresa Claramunt. I només volia dir-li que ho esteu fent de conya perquè compliu el punt 1 i 3, si bé que cal treballar el 2 i que el Pla de formació és una excel·lent oportunitat per fer-ho. El mètode casalero es construirà en la mesura que feu servir el Pla per generar tradicions, rituals, etc.

Amb mètode i ideari, estic convençut que sou invencibles.

1 comentari:

Helen ha dit...

T'he contestat al meu blog, que ho tenia pendent!