20 de febrer de 2011

Les tres decisions clau de Jordi Hereu i Carles Martí

Una de les frases de la nit ha estat la feta per Montse Tura en el seu discurs “El partit és avui més lliure del que era fa un mes”. Si s'entèn per partit la Federació de Barcelona, és cert. La Federació, amb Jordi Hereu com a candidat, té via lliure per assumir el repte de guanyar les eleccions municipals. Que no és poc. Això vol dir que amb Jordi Hereu de candidat, no només se la juga el candidat sino tota la Federació. En aquest sentit, caldria tres mesures respecte a l'estratègia a assumir a partir de demà:

1. Incorporar algun candidat a les llistes que s'hagi significat al costat de Montse Tura, si és que finalment, com sembla, ella decideix no participar com a número dos

Tot i guanyar amb de forma clara, no es pot oblidar que han estat un miler llarg de vots. Cal saber perdre i també guanyar. I no està el pati com per perdre tota la gent que s'ha il·lusionat amb Montse Tura al llarg del darrer mes. Calia estar preparats perquè l'altra candidatura hagués plantejar propostes d'aquest tipus pel seu perfil. Per tant, serà necessari sumar sensibilitats i reconèixer la voluntat de militants i simpatitzants que han votat a Montse Tura.

2. Construir una candidatura a l'alçada de la millor ciutat del món

Obrir l'Ajuntament a ciutadans amb trajectòria personal d'especial rellevància. Cal estar disposat a cedir poder a persones que no siguin del partit però que poden ajudar a renovar i ampliar el projecte municipal socialista a BCN. Això li he sentit a dir al Jordi Hereu. M'agradaria imaginar-me l'anunci en els propers mesos d'algun esportista, un cultureta, un líder associatiu, un acadèmic... I crec que caldria buscar noms joves rellevants, d'aquests entre 30 i 40 que no ens van votar el 28N. De retruc, es donaria un cop d'efecte important als altres partits que concorren a les eleccions. Tenim un ex del Barça tipus Enric Masip en cartera? I un actor tipus Joel Joan sociata? Tots dos entre 30 i 40 anys. Amb urgència necessitem il·lusió, i les persones il·lusionen.

3. Analitzar amb realisme i fermesa els errors comesos en els darrers anys

Cal reconèixer els errors. Escoltar la gent i prendre decisions valentes. Els socis de govern, els alts càrrecs i quadres intermitjos de l'Ajuntament, els militants de base, els agents socials, el moviment associatiu i el conjunt de la ciutadania. I escoltar voldrà dir prendre decicions valentes i sacrificar iniciatives i persones que clarament no han agradat. I apostar per aquelles que il·lusionin a la ciutadania. Cal fer creïble que el projecte socialista és encara vigent i per això cal compartir és clau compartir l'anàlisi amb la ciutadania.


Alcalde, Primer secretari, companys militants i simpatitzants: Felicitats, mans a l'obra i encerts. Necessitem lideratge, il·lusió i canvis.