Els diumenges, entre d'altres coses, serveixen per recuperar una pila de papers o de correus pendents per llegir. Hi havia un mail acompanyat d'una presentació que em feia especialment gràcia no tant pel contingut -que també- sinó pel valor en si del que representa el contingut. M'explico. En Marcel Prunera em va fer arribar -a mi i, imagino, que a una bona pila de gent- un resum dels 7 anys al cadavant de la direcció general de promoció econòmica, des de l'entrada del President Maragall fins els darrers dies de desembre tota la feina en l'àmbit de la promoció econòmica: història, evolució i balanç. No entraré a avaluar el document, que sembla per altra banda formidable. Com deia, volia valorar el valor que té en si mateix:
1. Explicitar la sortida d'un lloc de responsabilitat en positiu: Amb aquesta presentació en Prunera i el seu equip anuncien la seva sortida de la Generalitat de Catalunya i ho fan comunicant allò que han fet, amb el cap ben alt i orgullosos de la feina feta. D'aquesta manera no rebem únicament una comunicació trista de canvi de correu i telèfon, com de tant altres hem rebut quan hi ha un canvi de govern, sinó que ens permet conèixer de primera mà la cronologia dels fets. Curiosament, hi ha milers d'articles a internet sobre com fer bé una entrevista o com entrar amb bon peu a un lloc de treball, però poc material sobre com capitalitzar positivament la feina feta. Només per reconèixer tot allò que ha passat sinó també que també esdevingui una excel·lent carta de presentació personal per als nous reptes.
2. Fer el relleu de forma impecable: Aquesta presentació conceptual sobre estratègies plantejades i els reptes futurs és una excel·lent eina per a l'èxit del traspàs. Qui ho hagi rebut necessàriament reconeix l'atenció que ha tingut l'equip anterior en la seva elaboració i probablement es veurà un pèl més compromès. No és el mateix fer el traspàs de carteres aportant aquest informe que trobar-se les claus al pany del despatx amb els ordinadors buits. Establir ponts de diàlegs d'aquesta manera -amb una exposició pedagògica i transparent- és clau per poder capitalitzar com a propis els èxits futurs del nou equip.
Si és tan fàcil explicitar la sortida en positiu i fer el relleu amb una simple presentació, com és possible que no siguem capaces les persones d'assumir que el nostre moment ha passat? Com és que no som capaços de gaudir de tots els reptes assolits i compartir-los amb la resta? Perquè el més fàcil és pensar que els que vinguin darrera voldran canviar-ho tot i per tant no cal explicar gaire cosa? És clar, sempre ens quedarà Hobbes i el seu Leviatan per sortir al pas de la condició humana: competició i desconfiança i glòria. La pregunta és si la competició no pot convertir-se en coopetència, la desconfiança en complicitat i la glòria en èxit compartit?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada