El valor del temps i Puigcercós

Deia Benjamin Frankin que les tres coses més dificíls d'aquesta vida són: guardar un secret, perdonar un agravi i aprofitar el temps. Ell mateix deia que si el temps és el més car, la pèrdua de temps és el malbaratament més gran. El temps és un bé preuat, això a ningú -començant pel propi Frankin- no li queda cap dubte. El temps es diu de moltes maneres. Hi ha milers d'expressions com: no tinc temps, el temps és el millor conseller, el temps passa volant, no ha arribat el meu temps, quin dia tan llarg, el temps no es detè, alhora vull i no vull, anem a començar de zero. Amb la paraula temps, es registren les seves varietats que li llegia a Julián Serna: circulars i lineals, successives i simultànies, subjectives i objectives, però també ràpides i lentes, accelerades i desaccelerades, personals i compartides, quantitives i qualitatives, singulars i plurals, en linia recta o en zig zag, i malgrat la seva aparent contradicció totes són certes, possibles o viables en determinadades circumstàncies. Me n'alegro que Joan Puigcercós ahir parlés del temps de vida quotidiana com a una de les qüestions a reformar en els propers anys. La reforma dels horaris apostant per uns horaris més europeus vinculada o no a la independència de Catalunya va lligada al benestar de la ciutadania.