Diari d'un flaneur laic de vacances (II): Aterrar no vol dir arribar

Hem aterrat a les 21:05 a l'Aeroport JFK. Sobre el temps previst, hem tingut la sort de ser un dels pocs vols que han creuat l'Atlàntic i han arribat al destí entre el 26 i 27 de desembre. Ara bé, haver aterrat no vol dir haver arribat. Portem tres hores aturats a la pista en el moment d'escriure això. Un equip de professionals de l'aeroport intenten treure el gel de la pista per tal que l'avió pugui arribar a la gate corresponent. Ens explica el capità que ha estat el primer vol internacional que ha aterrat a JFK avui. Hem estat de sort. Truquem a David Akbar, el nostre llogater per dir-li que estem vius però no sabem a quina hora arribarem al cor de Brooklin. Amb prou feina es creu el que li explico. “Inside the plane?” “Yes, we can't arrive to the gate”. L'avió comença a caminar poc a poc per la pista. Un intent, dos intents, tres intents... Per uns moments pensem que ens passarem la nit a l'avió, però finalment l'aventura s'ha acabat. A l'hora que penjo el post anem a dormir (cinc de la matinada). Quatre hores a l'avió tancats, més les vuit hores de vo, més tres a Heathrow, més dues volant de Barcelona a Londres. Demà serà una altre dia.